Companys i companyes,
Primer de tot us volem donar molt sincerament les gràcies per tot el suport que ens vareu donar en la concentració d’ahir al migdia, on vàrem fer escoltar la nostra veu com a col·lectiu de treballadors.
En segon lloc, per tal de que quedin clars els motius pels quals es va decidir en assamblea el passat dia 20 iniciar aquestes mobilitzacions, passem a resumir els punts principals:
El passat dijous dia 14 vam tenir la primera mesa de negociació del I Conveni Col·lectiu de la FUOC amb la presidència del Sr. Oriol Pagès, després d’un periode de paralització de les mateixes. En aquesta reunió, on es van establir les regles de la negociació, hi havia el compromís (per part de la Rectora) de tractar una sèrie de punts que el comitè considerava prioritaris, a saber:
- Establiment d’un marc de referència per a la negociació del conveni, que no sigui el d’oficines i despatxos.
- No aprovar de forma unilateral polítiques i condicions de treball que regulin matèries objecte de la negociació col·lectiva.
- Jornada laboral de 37,5 hores setmanals.
- 18.000 euros bruts com a salari mínim amb independència del tipus de contractació.
- Dret a percebre triennis.
Els dos primers punts, relatius al funcionament propi de la mesa van ser incorporats a la mateixa lògica de la negociació. Tanmateix, vàrem rebre una rotunda negació a la negociació i aplicació dels tres darrers punts, sota l’argument que formen part d’un tot (el conveni) i que per tant no es poden extreure, i molt menys aplicar amb caràcter immediat, per l’any 2009. Això significa, per extensió, que no es podrà negociar cap millora laboral mentre durin les negociacions del conveni, i que no s’aplicarà cap millora fins que no estigui tot tancat (en cas que s’arribi a un bon acord, que no sabem quan durarà). Des d’un punt de vista tècnic té sentit la negociació del conveni en la seva totalitat, tanmateix, cal assenyalar, que el comitè no va demanar tractar aquests punts en la mesa, sino que els va proposar durant les negociacions de calendari i IPC que es fan regularment cada any i que en cap moment van ser resoltes, però tampoc negades. Simplement, no ens van respondre a les reunions prèvies a aquesta mesa proposades pel comitè (algunes es van anul·lar, altres es van obviar). Algunes d’aquestes millores, si recordeu, ja havien estat acceptades (18.000 euros bruts mínims) i publicades, i ara es rebutgen en nom d’aquesta nova cojuntura en el marc legal de la institució.
Davant aquests fets, el comitè s’ha trobat en una situació de total feblesa que ens deixa sense cap posibilitat de millora a expenses d’una negociació en la que creiem, i per això hem segut reiteradament, però que no podem garantir fins que no acabi el procés. És per això que en la passada assemblea es va plantejar la possibilitat de fer mobilitzacions perque puguem seure a negociar amb unes condicions menys desequilibrades. Necessitem un gest per part de la institució en aquest sentit. Això és el que reivindiquem!
Alguns aclariments sobre la situació:
Encara que es vulgui fer entendre el contrari, aquest comité sí que defensa, i ha defensat sempre, un conveni propi. Tanmateix, la part empresarial ha d’entendre que no acceptarem un conveni que no signifiqui alguna millora, ni que sigui progresiva, en els aspectes clau: jornada, estructura i categories i salari, aspectes en els que ara per ara no hem aconseguit arrancar un compromís de millora (ni tan sols proposant alternatives ni mesures compensatòries).
Tot i que actualment tenim algunes petites mesures de flexibilitat, és innegable que les nostres condicions (com el còmput d’hores totals anuals, les dedicacions del professorat) encara disten molt de les altres universitats del nostre entorn. No som conformistes i creiem que mereixem millorar aquests aspectes.
No sabem que som: públics o privats? sembla ser que som per al que interessa a la banda empresarial una cosa i altra, sense cap transparència informativa al respecte. El que defensa aquest comitè són les millors condicions laborals possibles, i no ens serveix que ens argumentin i menys que culpabilitzin els treballadors d’un model de governança en el que no tenim cap paper.
Durant el darrer any i mig, per part de l’empresa s’ha obstaculitzat constantment la nostra feina (accés a la llista de treballadors que hem aconseguit després de denunciar, no aportar la informació bàsica sobre categories i bandes salarials, informes diversos…) tot això malgrat estar negociant el conveni. Com podíem elaborar aquestes propostes sense informació? Doncs tot i així ho hem fet i sempre han estat desestimades, i això ens fa pensar que el conveni que volen és bàsicament posar sobre el paper el que hi ha actualment, i no escoltar allò que no interessa (jornada, salaris…).
Tot i que amb la nova presidència s’obre una nova oportunitat per negociar, necessitem un gest per confiar que aquestes negociacions portaran a millores i no relegaran el paper del comitè a un mer convidat amb qui es vol legitimar totes les iniciatives de la banda empresarial. No som això i ho han d’entendre. Volem negociar.
Finalment, hem de ser tots conscients que hem d’estar units en cas que haguem de prendre noves mobilitzacions o mesures de força. Sols serem visibles i presos en consideració si som tots qui demanem aquest gest. No volem destruir la institució, volem millorar les nostres condicions laborals.
Arxivat sota: comunicat
El que està passant a la UOC és un autèntic escàndol.
Jo voto per continuar la campanya als mitjans, això s’ha de saber fora! si tan bè ho fan ells i tan dolent és el comité, que donin la cara per totes les il·legalitats que estan comentent i demostrin que es preocupan tan pels treballadors.
Jo no m’ho crec!!!
Els treballadors ja ho som de generosos sinó de que hauria sortit endavant la UOC ara i abans? Aquest que proposa que anem amb la flor a la mà deu guanyar molta pela, no? Canya i mobilitzacions, companys i companyes, ja vale de pendre el pel.
Mantinc el que dic. Crec que s’ha de ser generòs i constructiu. No dic que no calgui la mobilització, dic que un parentesi pot ser una bona manera de recomençar.
Ara que just comencem les mobilitzacions, crides a fer un parèntesi? Jo crec que és el moment d’aprofitar el momentum i fer força: de cedir ja hi serem a temps.
ps. disculpa el to del meu anterior comentari, company; celebro que no tinguis blog ; )
El comité ha sigut generòs i constructiu durant 2 anys.
I si la resposta de la direcció a la concentració és un missatge del vicerector Valverde, amb molt bones paraules però sense concretar res de res, ho tenim clar.
Per començar, que algú destitueixi l’actual cap de RRHH!!!!
El comunicat del vicerector no només està ple de bones paraules sense cap proposta, sino que a més hi ha afirmacions totalment “inciertos” -com diria la Belen Esteban:
1) els arguments de impossibilitat d’acceptar les condicions són qüestionables: “la llei de pressupostos no ho permet (reducció, retribució i triennis)” no ha impedit que s’estigui contractant gent… és que hi ha partides que ho permeten? doncs que es faci públic.
Aquest punt no s’ha explicat de forma transparent als treballadors, simplement limitant-se a dir que es tracta d’una “fatalitat administrativa” (en el sentit més romàntic, si se’m permet) i no proposant formes de compensació o alternatives. On està la creativitat que demana la Rectora? en les formes de sobreviure amb sous inframileuristes? i la creativitat de l’equip de govern per resoldre la situació?
2) Les propostes fetes al comitè per resoldre la situació (“assemblea conjunta” -només pensar-ho ja m’entren calfreds- i “retrassar l’assamblea “) òbviament no preteníen resoldre, sino dilatar el procés i evitar les mobilitzacions, fos com fos.
3)”S’han aplicat reduccions de jornada els dos darrers anys” . En matèria de jornada setmanal, mai s’ha acceptat cap proposta de reducció, ni s’ha reduit res des dels inicis de la UOC: fem 40 hores setmanals (excepte en el periode de jornada intensiva). Sobre el còmput total anual, l’any passat no es va reduir ni un hora, i aquest any s’han reduït exactament 8 hores, que s’ha convertit en un dia més de compensació. Però en jornada, res de res.
4) sobre els “estudis de clima i salut, no fan més que ratificar la salut laboral dels/les professionals
de la institució”, l’afirmació és molt graciosa: hi ha una enquesta de riscos psicosocials els resultats de la qual no expressen precisament un estat de salut envejable (tant és així que la informació que sobre aquest informe i les accions pertinents està ben filtrada i anonimitzada perque el comitè no pugui saber quins grups tenen problemes a la casa)
…”On està la creativitat que demana la Rectora? en les formes de sobreviure amb sous inframileuristes? i la creativitat de l’equip de govern per resoldre la situació?”…
Sí senyor…o senyora!! Que demostrin que el sou més que digne que cobren se’l saben guanyar i busquin solucions ràpides i facin propostes…que de demanar-nos paciència ho fan massa bé.
En general als ‘trolls’ cal ignorar-los, però no me’n puc estar:
Se’t veu una mica el “plomall”, quisigui…
Deixa la URL del teu blog, que hi faré un comentari fent-me passar per tu.
Però què passa! Que no es poden tenir opinions contràries a tu o què! El que diu quisigui és més que lògic. I no posis sospites sobre la identitat de quisigui, començant perquè aquí ningú especifica qui és. Ni tu, ni jo, ni ell.
@treballadora: és clar que es poden tenir opinions de tots colors, només faltaria. El problema és amb l’anonimat, que no és seriós.
En quisigui, si hagués pogut assistir a l’assemblea, i hi hagués volgut manifestar la seva opinió, tots sabríem qui és. Però com que –per les raons qui siguin– la manifesta en un comentari al blog, i essent la seva proposta tan … original que la podria subscriure la mateixa direcció de RH, se’m fa realment estrany que no hi pertanyi; estic convençut que no és ningú “de l’empresa”, però.
Respecte a la lògica, si treballadora ens expliqués les raons per les quals creu que cal que els treballadors siguem més generosos, tots estaríem molt agraïts.
Potser un dels primers punts a proposar a l’empresa seria canviar d’interlocutor, amb el director de RH que hi ha ara poca cosa més es podrà fer, no canviarà d’actitud. L’actuació cínica i de despreci que fa servir no ajudarà i pot encallar altre vegada la negociació.
Ara ho començo a entendre!!!
Penso que també cal que el Comité tingui un gest envers l’empresa per destensar una situació que comença a ser insostenible per totes dues parts. Es tracta de ser generosos i algú ho ha de fer, fem-ho els treballadors. Un bon començament podria ser un parèntesi en la mobilització per reprendre el diàleg.
Al cap i a la fi, l’objectiu és un conveni just i adequat a la situació de l’empresa, no?
Llavors caldrà que:
1. Empresa i Comité arribin a un acord sobre el model de gestió més addient. No pot ser que l’empresa i el comité mantinguin una conversa de sords.
2. L’empresa faciliti la informació que el comité demana per poder fer propostes raonables sobre categories, salaris, etc.
3. Comité i empresa marquin les seves pròpies línies vermelles.
I a negociar, que es gerundio.
Per part de l’empresa es troba a faltar transparència, dades, xifres, honestitat.
Per part del cominté es troba a faltar informació i claredat sobre les propostes. Aquest post és un bon començament.
Estaria bé que publiquessiu les propostes que heu passat a l’empresa.
Molts ànims i moltes gràcies pel que esteu fent.
Pel que ens ha anat explicant el comité, porten 1 anys i mig “fent un gest” cap a l’empresa. Ja n’hi ha prou!
Totalment d’acord amb tu!!!!!
Perdó, d0′acord amb el que diu quisigui! el blog ordena els comentaris de forma extranya